Tal com sona. El famós cineasta va venir a
casa nostra a recollir un premi per la seva trajectòria professional al
Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Coppola és un enamorat dels formatges,
especialment dels francesos, però en
tastar aquesta petita joia d’en Pablo García, va quedar enamorat i... Ja
sabeu com són els americans. En acabar el sopar, va demanar una caixa de
fermions de la Vall de Llèmena per carregar directament al seu jett privat que
sortia en unes hores caps els Estats Units.
No és d’estranyar. En Pablo és un rara avis. Ambientòleg de formació no li
agradava gens això de passar 8 hores al dia en un despatx i sempre feia broma
amb que un dia seria pagessot. Va
marxar a França per formar-se en algunes de les millors cremeries, primer com a
hobbie i finalment decidit a canviar de vida.
Avui en dia el seu Fermió recorda els Sant
Marceline que elaboren els nostres veïns del nord tot i que jo -que també estic
enamorat d’aquest formatge com en Coppola- dic que és a l’inversa, que són els
Sant Marceline els que em recorden el Fermió.
Per cert, si alguna vegada visiteu la
formatgeria La Balda dos consells: No us en refieu d’en Pablo, és un bromista
d’allò més, i demaneu –encara que sigui de genolls- que us deixi tastar el seu Pasta
cuita. Un formatge impressionant que us recordarà el Comté de França... O
potser és a l’inrevés, el Comté us recordarà el Pasta Cuita? Felicitats Pablo.
